La porta d’entrada és com una targeta de presentació. Al escollir la porta d’entrada escollim com volem que ens percebin els demès.
La primera impressió es el que compta: la porta principal d’accés o entrada -ja sigui a una vivenda, comerç, oficina, hotel- representa la primera impressió que rebrà el visitant sobre l’estil i la personalitat del edifici i de les persones que resideixen o treballen a l’interior.
La porta té a demés una funció de seguretat essencial: protegir de les intrusions o visites indesitjades i garantir un sentiment de completa seguretat.
Avantatges de les portes d’entrada d’alumini i pvc
El alumini i el pvc son materials ideals per les portes:
● proporcionen estètica, diversitat de dissenys, funcionalitat, estabilitat i seguretat
● tenen un gran aïllament tèrmic i acústic, i una alta resistència a la intempèrie
● ofereixen molt bona seguretat gracies als seus panys i cilindres de seguretat, farratges anti-palanca integrats i a la confecció del seus marcs
● tenen un manteniment més senzill que les portes de fusta, i menor deformació per els canvis de temperatura
● disponibilitat en una amplia gama de colors i acabats
● gran varietat de panells, que s’adapten als diferents estils i ofereixen la possibilitat de decorar individualment cada porta.
La selecció de vidres es determinant per a l’aspecte de la porta d’entrada. En aquest camp existeix també una amplia gama de vidres decoratius i impresos.
Les manilles (doble, tirador fixa o manilló) i les frontisses (vistes o ocultes) de portes son un element estètic molt important, i per lo tant el seu disseny i material no s’han de descuidar.
 |
 |
En quant a les últimes novetats tecnològiques destaca el lector de petjades digitals, que assegura l’accés només a persones autoritzades. També existeix la possibilitat d’ obrir la porta pitjant un botó del comandament a distancia (similar al sistema de radiocontrol dels cotxes) que també facilita l’accés a casa seva.
En aquells llocs oberts al públic i amb trànsit freqüent, la porta automàtica es la solució més habitual
